Què pot passar a Ucraïna: quatre escenaris per al tercer any de guerra

La guerra d'Ucraïna ja és llarga i ho serà més. No només no va ser la "guerra llampec", el passeig militar que semblava vaticinar la irrupció massiva de forces russes en terreny ucraïnès fa dos anys, sinó que la perspectiva és que les hostilitats es mantinguin durant força temps encara.

Moscou controla la cinquena part del territori ucraïnès, molt més enllà de les porcions de Lugansk i Donetsk i la península de Crimea, que ja estaven en poder seu des del 2014.

Aquesta situació es manté estable, amb poques novetats, des de la tardor de 2022. I aquesta és la situació que prefigura el primer dels quatre escenaris amb què ens podem trobar sobre el futur del conflicte aquest 2024.
 

Escenari 1: la guerra s'allarga i s'estanca

Aquesta és la hipòtesi més probable, segons una anàlisi de la Unitat d'intel·ligència de The Economist. Els dos bàndols han de dosificar els seus efectius, humans i d'armament, sobre el terreny. Volodímir Zelenski insisteix, en cadascuna de les seves múltiples aparicions públiques, en la reclamació als Estats Units que s'enviïn els fons que els republicans bloquegen al Congrés.

La renovació de tropes no és il·limitada en cap dels dos bàndols, però especialment en l'ucraïnès. Els soldats estan esgotats i tenen pocs permisos. Tots els homes entre divuit i seixanta anys han d'estar a disposició de la defensa nacional.

Les condicions hivernals al front són molt dures i l'entusiasme nacionalista per defensar la pàtria no dura eternament, sobretot quan no es poden exhibir gaires avenços i el cost humà i econòmic de la guerra augmenta cada dia.

Rússia ha conquerit el bastió d'Avdíivka, des d'on podria recuperar altres enclavaments. Ucraïna s'apunta l'èxit dels atacs amb drons i míssils, cada cop menys excepcionals, sobre les regions russes limítrofes de Belgorod i Kursk. O l'enfonsament d'alguns vaixells al Mar Negre, amb drons marins. Però l'esforç ucraïnès està centrat en aquest moment en mantenir posicions més que en recuperar-ne.

La previsió, en aquest escenari, és que no hi hagi grans canvis en les línies de front, mentre es van desgastant els efectius humans i materials i les necessitats econòmiques per fer front al cost de les operacions posen sota tensió financera els dos països. Tots dos destinen un terç dels seus pressupostos a la guerra.

Escenari 2: s'estableix una taula de diàleg

La via negociadora entre Moscou i Kíiv no ha estat mai tan lluny com ara.

Per Zelenski, seure a dialogar significa acceptar alguna concessió territorial, que no està disposat a fer, perquè equival a una derrota.

Per Putin, que ha fet de la invasió l'eix del seu poder, ha imposat l'economia de guerra i reprimeix amb mà de ferro qualsevol crítica a l'"operació militar especial", no hi ha una altra sortida que consolidar els territoris annexionats i presentar la seva victòria com el retorn de Rússia entre les grans superpotències. La imatge de fortalesa li servirà per ampliar encara més el suport en les eleccions presidencials a les quals es presenta, com és habitual, sense oposició viable.

Des del punt de vista geopolític, assumir l'èxit rus llançaria un missatge molt clar de cara a altres iniciatives expansionistes. Per exemple, Rússia pot intentar l'annexió de Transnístria, on hi ha una majoria prorussa i la Xina pot prendre'n nota, amb el contenciós de Taiwan sempre latent.

L'expectativa del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca ho pot canviar tot. El candidat republicà ja ha dit més d'una vegada que sap com acabar amb la guerra: forçar Ucraïna a acceptar una negociació si l'ajuda nord-americana es reduís substancialment i, amb ella, la capacitat de resistència a Rússia.

Vladímir Putin repeteix que prefereix Biden a la Casa Blanca perquè és més "previsible". Però és evident que aquestes declaracions li resten vots al president nord-americà. Putin i Trump ja han coincidit "amistosament" en el passat, i potser tornaran a fer-ho.

Escenari 3: Rússia avança i guanya territori

Dos anys després, la "fatiga de la guerra" no només afecta els països que s'enfronten al camp de batalla. Malgrat que Joe Biden, Josep Borrell i Ursula von der Leyen i molts altres líders occidentals reiterin el seu compromís incondicional amb la causa ucraïnesa, el suport econòmic i militar dels aliats d'Ucraïna no serà etern.

En el cas dels Estats Units, no només perquè Donald Trump ho dona a entendre, sinó perquè, encara que no s'imposi a les eleccions, la majoria republicana a la Cambra de Representants bloquejarà sempre que li convingui, com està fent ara, els fons per a Ucraïna.

Com reaccionaria la Unió Europea a un clar avanç rus? Difícilment podrà acceptar l'amenaça d'una Rússia triomfant just a la seva frontera. Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Moldàvia i Polònia entre altres països, veuran en risc la seva seguretat.

Si aquest estiu es confirmen els indicis actuals en el front --que Rússia guanya posicions a l'est i el sud del país--, els 27 es veuran abocats a continuar armant Ucraïna, amb més o menys unanimitat, alhora que reforcen també els seus exèrcits, amb el cost que representa fer les dues coses alhora. La qüestió és saber si la indústria armamentística europea donarà l'abast.

A més, Ucraïna és formalment candidata a integrar-se a la UE. Té les portes obertes, encara que no podrà fer el pas mentre continuï la guerra.

Mentrestant, hi ha fons i programes que ja estan a disposició del país aspirant mentre dura el procés d'adhesió. I aquest pot ser un incentiu més per portar Kíiv a una negociació de pau en què la pèrdua de territoris es vegi compensada per l'entrada a la UE.

Cal no perdre de vista que Rússia tampoc està sola, militarment. A més del suport fraternal de la Bielorússia de Lukaixenko, els míssils nord-coreans i els drons iranians amplien la seva capacitat de foc, més enllà del que li permet la seva indústria militar.

A més, com li agrada recordar al ministre d'exteriors rus, Serguei Lavrov, hi ha un factor, el nuclear, que fa que sigui impossible que Rússia perdi la guerra. No és casualitat que, en el discurs per commemorar el dia de la pàtria, la vigília de l'aniversari de la invasió, Vladímir Putin hagi recordat que el 95% del seu arsenal estratègic --és a dir, nuclear-- ha estat modernitzat i es troba en condicions de ser utilitzat.

Escenari 4: Ucraïna fa retrocedir Rússia

Aquest és el més improbable dels escenaris, segons tots els analistes. És molt difícil que, durant els pròxims mesos, Ucraïna pugui llançar amb èxit una ofensiva, recuperar territori de manera efectiva i consolidar aquests guanys. Però és una hipòtesi que també s'ha de considerar.

Zelenski no deixa de demanar mitjans aeris i antiaeris, i míssils de llarg abast, convençut que podrien desequilibrar la guerra a favor seu. De moment, els seus aliats s'hi resisteixen. Però també s'havien resistit anteriorment a proporcionar altres armes i materials que s'han acabat normalitzant.

És una incògnita com reaccionaria a un retrocés la societat russa, també cansada de la guerra. La "fatiga de la guerra" també és un fenomen a considerar a Rússia. Però en les circumstàncies actuals no es pot assegurar que vagi més enllà de l'anècdota.

Els russos noten --encara que menys del que es preveia-- els seus efectes en termes d'inflació, capacitat adquisitiva i restriccions de drets.

Ningú no publica dades oficials de baixes russes al front. La intel·ligència nord-americana parla de 315.000 morts, una xifra segurament inflada, però que ens situa a una distància sideral dels 15.000 morts reconeguts per la Unió Soviètica en la guerra d'Afganistan, als anys 80.

Les ferides en la població civil russa existeixen. La dissidència també existeix, encara que el cas Navalni hagi recordat oportunament el cost de sortir del camí marcat pel Kremlin.

Conclusió: Putin marca els temps

Tot fa pensar que Vladímir Putin, el més longeu després de Stalin entre els mandataris russos contemporanis, governa la situació a la seva conveniència, també en el seu entorn.

La inacabable llista de depurats, defenestrats, enverinats, suïcidats entre militars, oligarques, homes de negocis i opositors n'és només una mostra.

Ha desaparegut de l'escenari fins i tot Ievgueni Prigojin, el cap del grup Wagner, una "creació" seva que va acabar adquirint massa protagonisme i que es va atrevir a organitzar un conat de sublevació.

I internacionalment, Rússia no s'ha convertit en un estat pària, encara que hi hagi una ordre de detenció contra Vladímir Putin dictada pel tribunal de la Haia. El president rus es mou amb tranquil·litat en la major part del món postsoviètic i reforça lligams amb Iran, Turquia, Corea del Nord i la Xina, entre d'altres.

Mal que això pugui irritar les cancelleries occidentals, és el mateix Putin que era rebut en tots els països abans de la guerra, que va celebrar una cimera amb Joe Biden el 2021, i que ara sembla controlar els ritmes i els escenaris a la seva conveniència. I sembla haver determinat que el tercer any de la guerra no serà l'últim.